Sindèmia Covid19. Immunitat de grup a Catalunya
Article d’opinió de Marina Geli publicat a NacióDigital el 8 de febrer de 2021.
Complert un any de la pandèmia a Catalunya i al món, les persones, les societats, locals i globals, ens preguntem quan podrem tenir sota control el virus. És habitual que preguntem per la immunitat de grup. Fins enguany la majoria desconeixien el mot o el seu significat. Les conseqüències sanitàries i socioeconòmiques són de gran magnitud i tenim necessitat i pressa per redreçar el rumb. Caldria parlar de pandèmia (terme sanitari de globalització d’un problema de salut) i de sindèmia, que incorpora les causes i les conseqüències socials de la pandèmia.
Tot ho fiem a la vacunació d’una majoria social per a tenir tranquil·litat i el temps d’espera es fa llarg. La ciència esdevé religió i les vacunes, el reclam.
Les darreres dades publicades en el món indiquen que hi ha uns 105 milions de persones (1.3% de la població mundial) amb infecció provada de SARS-CoV2 i uns 2’8 milions de persones mortes de COVID19 (letalitat de 2.6). No sabem amb certesa quantes persones han adquirit immunitat natural per infeccions asimptomàtiques o simptomàtiques, però sense capacitat per fer test en molts estats del món inclosos molts països amb sistemes sanitàries solvents com a Catalunya (falta de test a la primera onada). Els experts indiquen estimacions de gran variabilitat. Podria haver-hi un 20% de la població mundial amb immunitat natural.
Si comparem la COVID19 amb la grip espanyola 1918-1920, veiem que la mortalitat de la COVID19 és el 0.03% de la població mundial i la de la grip espanyola, del 3%. La població mundial del 1918 era de 1850 milions i varen emmalaltir uns 800 milions i més 50 milions de persones varen morir. La I Guerra Mundial va ser el desencadenant de la pandèmia i la immunització mundial, sense vacunes, va durar més dos anys. La millora de la salut i dels sistemes sanitaris en un segle confirmen, en termes històrics, els grans avenços de la societat, però també amb grans escletxes de desigualtat. L’esperança de vida de Sierra Leone avui és de 45 anys i a Catalunya, de 83 anys.
Les grips estacionals anuals generen unes 400.000 persones mortes, la gran majoria persones grans no immunitzades per vacunes. La grip nova A del 2009 va generar uns 575.000 morts. Hi ha moltes incògnites amb el coronavirus COVID-CoV2 actual, que ha fet que enguany no circuli el virus de la grip estacional. Potser després de la immunització global natural o artificial, amb vacunes, el comportament de la COVID19 pot ser similar a la de les grips estacionals.
A Catalunya les dades oficials publicades a 5 de febrer indiquen que el 7% dels catalans ha estat en contacte amb el virus de la COVID19, fet que suposa 518.000 persones. A Catalunya també desconeixem la immunitat natural, que pot ser entorn del 20%. Cal tenir en compte que el testeig en la primera onada va ser set vegades inferior a l’actual. En la primera onada, en el pic màxim de transmissió i gravetat (març-abril), el nombre de proves era de 700/10.000 habitants, en la segona de 2000 i en la tercera onada actual de 5000/10.000 habitants. Hem passat de 52.000 tests a la setmana durant la primera onada a 380.000 actualment. El rastreig, encara millorable, ha sofert una evolució positiva. La taxa de reproducció actual és de 0.92%, el risc de rebrot 478 i el percentatge de positius 6.31%, amb tendència lenta decreixent des de fa tres setmanes.
Les diferents vacunes autoritzades durant els darrers mesos han permès iniciar la vacunació amb una clara iniquitat Nord-Sud; Israel ja ha vacunat amb una dosi el 60% de la població i amb dues dosis la major part de les persones de més de 60 anys. Els Emirats Àrabs, el 36%. El Regne Unit, 15.5%. Els EUA, 10%. A la UE, la vacunació de la majoria d’estats oscil·la entre el 3 i 2% de la població. Catalunya arriba al 2.6% amb una dosi i al 1.5% amb dues dosis. La Xina 1.67% de la població. Rússia 0.69%.
Les vacunes disponibles avui al món anglosaxó i UE són les de Pfizer, Moderna (virus inactivats) i Orxord-AstraZéneca (adenovirus com a vector). En poques setmanes la de Jansenn, també de vector viral, estarà disponible i en fase final la vacuna alemanya Curevax (virus inactivat). La Xina i Rússia vacunen amb les pròpies.
La massiva immunització poblacional a curt termini serà combinar diverses vacunes. Les vacunes de Pfizer i Moderna en aquest moment administrades a persones més grans i a professionals sanitaris i de serveis essencials. La vacuna d’Oxford més indicada a persones entre 18 a 55 anys. La de Jansenn és més barata, d’una dosi, amb eficàcia suficient per vacunar massivament i de molt fàcil conservació; indicada a població de menys risc i ha de permetre baixar la transmissió i controlar la pandèmia. En aquest moment es realitzen molts estudis en relació a la immunització de les vacunes davant de les mutacions del virus.
El subministrament dins UE va més lent de l’esperat, malgrat haver contribuït en la seva recerca, desenvolupament i producció.
Òbviament en la distribució mundial de vacunes hi ha geopolítica i interessos econòmics. Fins el moment, els organismes multilaterals internacionals no tenen cap poder de crear equitat en l’accés. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de l’Aliança Global per la Vacunació (GAVI), intenta que el 20% de la població estigui vacunada entre el 2021 i el 2022.
La UE ha fet compra agregada i la seva distribució dins de cada estat habitualment està en mans de l’autoritat sanitària i no en el mercat lliure de compra. Falta molta transparència en la vacunació contra la SARS-CoV2.
Catalunya té una total dependència del govern de l’estat espanyol en relació a la disponibilitat de vacunes.
El debat de la immunitat de grup té, per tant, aspectes locals i globals. Necessitem extensa vacunació a Catalunya com més aviat millor, també a nivell mundial. Les alertes actuals epidemiològiques es focalitzen en les soques amb mutacions: la britànica, la sud-africana i la brasilera-japonesa.
A Catalunya en poques setmanes, finals de gener i primera setmana de febrer, s’ha comprovat un creixement molt important de la soca britànica. A la Garrotxa el 30% dels virus seqüenciat, al Pla Estany més del 50%, i creixent a tot Catalunya.
Caldrà certificar si les vacunes administrades immunitzen d’aquestes noves variants. Estudis científics preliminars indiquen que sí, que les vacunes actuals tenen immunitat creuada amb la soca britànica. Israel ha esdevingut el laboratori de la vacunació del món. Les dades publicades dels estudis poblacionals israelians indiquen que, malgrat l’alta transmissió del virus, a aquest estat la gravetat i la infecció entre els vacunats és molt baixa comparada amb els no vacunats malgrat presència de les noves soques.
Tindrem immunitat aquest any amb tota probabilitat però no tenim vacuna fàcil per a les greus conseqüències socioeconòmiques secundàries als confinaments. La caiguda del PIB a Catalunya és superior a l’ 11% l’any 2010 (només comparable amb la Guerra Civil espanyola) i no tenim instruments d’estat per combatre-la. Cal liderar amb encert els recursos propis des de Catalunya i ser molt exigents amb el govern d’Espanya que gestiona la tributació (recordem el nostre dèficit fiscal de 16.000 milions/any) i els recursos europeus.
Els anys noranta el metge i antropòleg Merrill Singer (EUA) definir el terme “sindèmia” com la suma de pandèmia i efectes socials. Biologia i societat. L’obesitat, les malalties circulatòries, el canvi climàtic són sindèmies ja que els factors socials i la globalització en són la causa i elles comporten canvis en el desenvolupament econòmic i més desigualtat social.
El setembre del 2020 la prestigiosa revista mèdica The Lancet, a la seva editorial firmada pel seu director Richard Horton, proposava analitza la COVID19 com una sindèmia ja que només analitzant les causes, els factors estructurals, i les conseqüències, biopsicosocials, trobarem les respostes més enllà de la ciència mèdica.
Catalunya necessita fer front a la pandèmia i a la sindèmia. Els Estats petits: Nova Zelanda, Dinamarca, Noruega, Àustria, Holanda han respost molt millor, sindèmicament, a la pandèmia.
Marina Geli Fàbrega