Article d’opinió de Teresa Garcia Recasens. Casualitats de la vida, mentre tots el mitjans de comunicació difonien imatges de l’exhumació de les restes del... Trencant el silenci

Article d’opinió de Teresa Garcia Recasens.

Casualitats de la vida, mentre tots el mitjans de comunicació difonien imatges de l’exhumació de les restes del dictador, acompanyat de familiars i de la ministra de justícia per a donar-ne fe, a la biblioteca Joan Vinyoli de Sta. Coloma de Farners es passava el dur, real i emotiu documental “El nostre llarg silenci”, de Quim Paredes.

Silenci regnant durant tant i tant de temps a la majoria de les cases dels vençuts, dels milers i milers de republicans anònims que havien lluitat en contra d’un aixecament militar feixista i que havien sofert repressions, gana i un exili despietat en camps de concentració, primer a França i després a l’Alemanya nazi.

No n´hi va haver prou que haguessin de viure la misèria d’una guerra; els refugiats van topar amb la crua realitat dels camps de concentració francesos amb la retirada forçosa cap als camps de Saint-Cyprien, del Voló, Montolieu, Bram, el castell de Cotlliure, el treball a les mines d’Arrens, a Tarbes, i a tants altres indrets on no hi havia ni menjar ni aixopluc, i on es vivia de forma inhumana. Com escriu Miquel Borrell, historiador, “a Argelers tenien per jaç la sorra de la platja i per sostre, el cel”, les dones parien al costat del mar fins que pogueren anar a la maternitat d’Elna.

Quan molts s’havien començat a refer, una mica, treballant de sol a sol a masies i a cases de pagès de la Catalunya Nord, per a poder tenir plat calent a taula i uns quants francs que els permetessin comprar segells per enviar cartes a casa i per a poca cosa més, vingueren els alemanys i, per ser col·laboradors de l’exèrcit roig, foren altra vegada reclutats i obligats a treballar en fortificacions com les del pas de Calais i deportats en camps d’extermini.

Això, les persones que varen exiliar-se; moltes altres es varen quedar i les presons espanyoles es van omplir de “rojos separatistas”: Després d’un judici on es dictaven sentències fermes per un poder il·legítim, amb un advocat d’ofici que solia ser l’alferes, el jutge, que normalment era el capità general, els acabava decretant pena de mort. La presó de Girona, la de Barcelona, les d’arreu de l’Estat espanyol, les parets de Montjuïc, van ser testimoni d’aquests atroços afusellaments.

Però no tothom tenia la “sort” d’arribar a un judici. Sabem que encara queden un munt de morts enterrats a les cunetes, desapareguts a les cruentes batalles, per bombes o per l’acció criminal de qualsevol escamot.

Anys de transició i de parlar-ne amb la boca petita, generalment regnava un silenci sepulcral en qui ho patia, és el denominador comú que trobem en totes i cadascuna d’aquestes experiències anònimes. Ho podem palpar en el llibre “Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia“, relat emocionant i punyent d’aquells anys d’exili forçat. “No ho havia explicat fins ara”, ens confessa l’autora, Roser Rosés, “a casa no se´n parlava”. I és que no se’n deia res ni a les cases ni en els governs anomenats demòcrates.

Després de l’aprovació en el Parlament de Catalunya de l’anul·lació dels judicis de l’època franquista que, com diu l’exconseller Carles Mundó “han posat llum a la foscor”, molts familiars han pogut saber i s’han interessat pel que havia passat als seus avantpassats i així deixar-los recuperar la dignitat que interiorment no havien perdut mai, però institucionalment del tot.

S’ha trigat molt, sí, a treure Franco d’on mai no s’hauria d’haver enterrat. Ara esperem que tots els qui ho demanin també puguin tenir les restes dels seus éssers estimats per enterrar-los on la família desitgi i que el gran monument funerari construït amb la suor i el sofriment de tants i tants republicans sigui lloc per a poder recuperar la memòria històrica que tanta falta ens fa.

 

Teresa Garcia Recasens
Membre de MES, Moviment d’Esquerres-Sta. Coloma de Farners
Filla d’exiliat i néta de represaliat polític.

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook