"Tornem als ciutadans el que és dels ciutadans. Tornem a l'esquerra el que és de l'esquerra" “Un crit d’auxili -S.O.S” l’Apunt d’Eduard Cienfuegos

[spacer]

El món lliura una de les pitjors batalles de la història, una guerra encoberta entre classes que està provocant un gran desajust en l’equilibri de la fórmula Marx-Engels. Arrel de les seves teories, el capital (propietari dels mitjans de producció) i les classes desafavorides (treballadores) varen formular un pacte, a partir de llavors la societat és va construir al voltant d’un respecte mutu. Aquesta societat ha anat evolucionat fins a l’actual “societat del benestar”, que ha estat construïda sobre les bases d’un proletariat en revolució permanent i d’un repartiment de la riquesa (tot impulsat per una socialdemocràcia europea). Afegeixo aquí , també, els grans ascensors socials (generadors d’igualtat) com l’educació universal i la sanitat pública.

El sistema social sorgit i evolucionat des d’aquell moment ha anat creant generadors d’oportunitats i, mica en mica, han aparegut capes socials mitjes-altes i mitjes-baixes, diversificant la bipolaritat entre pobres i rics. Però l’arribada d’una ferotge crisi (induïda o no) i la caiguda dels salaris han obert un forat en aquest sistema que creiem perfecte, l’ambició desmesurada del gran capital ha traït el pacte original.

[spacer]1

Podem veure com una quarta part de la població a Catalunya es troba en situació de risc de pobresa i/o exclusió social i molts dels pobres són persones que treballen, el percentatge de la població en atur que viu en llars a on tots els membres actius de la família estan a l’atur ha assolit el nivell del 42,3%, el 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l’any 2008 i així podríem continuar…

[spacer]2

Catalunya, Europa…. en definitiva els ciutadans, sofreixen en les seves carns una creixent desigualtat, les rendes del 20% de la població amb més ingressos són 5.9 vegades superiors a les rendes del 20% de la població amb menys ingressos. “El factor més important pel que fa a l’impacte de la desigualtat en el creixement és la diferència entre les llars amb menys ingressos i la resta de la població. Aquest efecte negatiu no es comprova en el 10% més pobre, sinó fins al 40% de la població, que és a la part baixa de la distribució de la renda” (informe OCDE). L’acumulació de capital, doncs, en mans d’uns pocs ha forçat el sistema i ha provocat un “crac ciutadà”.

Tornem als ciutadans, el que és dels ciutadans. Sens cap mena de dubte pertany al ciutadans (i no als poders econòmics) el dret a ser governats dignament, el dret a ser governats des de la responsabilitat social i no des de la responsabilitat econòmica, el dret a la democràcia, el dret a l’educació pública i de qualitat, el dret a la sanitat, el dret a la justícia imparcial…., el dret i el deure d’exercir la ciutadania i el dret a prosperar com una societat de tots i no d’uns pocs.  Però sens cap mena de dubte, el mal govern practicat des del neolliberalisme i la imposició de l’austeritat com a model, agreuja la creixent indignació generalitzada d’uns ciutadans que es veuen indefensos i desprotegits davant l’abús de poder i de la corrupció d’unes élits anomenades ja “extractives”

Tornem a l’esquerra, el que és de l’esquerra. Si el neolliberalisme i el poder econòmic ha imposat la seva llei, la mal anomenada esquerra ha fallat en la missió de protegir als ciutadans (majoritaris, però indefensos davant els poders fàctics) d’un sistema social desigualitari. Els sindicats han fallat, els partits polítics han fallat, els agents socials han fallat, el comptador ha tornat quasi al zero. Tornem , doncs, a l’essència del que és l’esquerra, perquè les posicions centristes i electoralistes dels partits polítics els han portat a difuminar i desdibuixar els interessos que de veritat defensaven. Accepto que hi ha hagut una utilització d’el nom amb un fals propòsit i accepto, també, que l’ambició de governar ha portat a la socialdemocràcia ha alinear-se amb els causants (en part i resumides comptes) de l’actual situació. Però, no puc acceptar l’afirmació que no existeix un eix esquerra-dreta. Doncs, la injustícia, la desigualtat, la pobresa infantil, l’acumulació de capital, les retallades… demostren el contrari.

Cal tornar a l’esquerra., cal tornar a l’essència.

La societat demana auxili!

 

 

 

 

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook