Un nou capítol en la història
Article d’opinió de Francesc Raventós, economista, ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MES, Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat a la revista Alternativas Económicas, núm. 80 (maig 2020).
Lliçons: De la crisi en sortirem més pobres i endeutats, però amb la convicció que necessitem un model social diferent.
Més enllà dels problemes sanitaris, el SARS-CoV-2 ha estat el catalitzador d’una crisi econòmica llargament anunciada que ens agafa desarmats degut a l’elevat endeutament de governs, empreses i famílies i que evidencia com de fràgil és una societat que es pensava que era poderosa i imbatible gràcies a la globalització i a la tecnologia.
Si davant d’una crisi tan sobtada i sensible com l’actual els països membres de la Unió Europea són incapaços de mostrar-se solidaris amb els més afectats, el projecte europeu farà aigües. A la UE, les conseqüències del coronavirus seran profundes: en matèria de salut i economia, però també pel que fa al model social i cultural, als hàbits de consum i al sistema polític. El model actual és insostenible.
Governs sensibles i capaços de reaccionar
Necessitem un món transformat, i el repte és redefinir-lo. Redescobrim la necessitat de governs socialment sensibles, amb capacitat de reacció davant dels nous reptes, i també la importància de disposar d’un potent sistema de serveis públics. Governar els nous temps no serà fàcil. Amb la penúria de recursos, els governs hauran de trobar l’equilibri entre una vida digna i una economia sostenible. També hauran de gestionar un dèficit un deute públic més gran. I evitar que s’intensifiqui el conflicte intergeneracional, després que el futur dels joves s’ha vist hipotecat per l’augment exagerat del deute públic.
Hem de definir un nou model econòmic de progrés, democràtic i que estigui realment al servei de la societat. Molta gent s’enlluerna davant de l’agilitat de la Xina per prendre decisions. Obliden que aquest país no respecta la llibertat ni els drets civils.
També caldrà posar límits a la globalització. La globalització financera sense control ha facilitat la concentració de riquesa, el frau fiscal i els paradisos fiscals, així com un important augment de la desigualtat. La globalització industrial ha creat dumping social i fiscal, que provoca sous baixos, desocupació i, en ocasions, la interrupció de la cadena d’avituallaments.
La pandèmia ha demostrat que, en un món complex, el concepte de nació i sobirania derivats del Tractat de Westfalia de 1648 han entrat en crisi. La independència no existeix. Tots som interdependents i haurem d’avançar cap a la governança mundial per fer front a reptes globals com protegir el medi ambient i aturar l’explotació depredadora.
La crisi sanitària ens ajudarà a trobar-nos a nosaltres mateixos, a redescobrir el sentit de comunitat, solidaritat, cohesió social i necessitat de col·laboració. Reconeixerem que un Estat de benestar potent i de qualitat obliga a disposar d’un sistema progressiu d’impostos i a una més gran pressió fiscal sobre aquells que més tenen. Necessitarem impulsar la innovació, la ciència i la tecnologia, i orientar-les a resoldre les necessitats ciutadanes i les nos reptes.
De la pandèmia en sortirem més pobres i endeutats, però humanament més rics i enfortits. Haurem de reconèixer humilment els nostres límits i la necessitat d’un nou model de societat local i global, democràtic, just i solidari, en el que els pobles col·laboren entre sí i estimen el planeta.
Article d’opinió de Francesc Raventós
Membre de Moviment d’Esquerres Barcelona