Un nou Full de Ruta: Per la sobirania de Catalunya i la Catalunya Estat

El catalanisme s’ha transformat en els últims 10 anys. El procés de l’Estatut, les mobilitzacions ciutadanes, els canvis en els partits polítics, han fet moure el catalanisme cap a dos conceptes; l’independentisme i el sobiranisme. La ciutadania catalana, de forma majoritària està emparada per aquests dos conceptes. Sense saber encara el percentatge real, sabem que aproximadament la meitat dels catalans aposta de forma clara per una Catalunya independent en forma de d’Estat-república, mentre que un percentatge al voltant del 15-25% aposta clarament per un nou status per a Catalunya amb major autogovern que l’actual. Tant els primers com aquests segons, defensen clarament la plena sobirania del poble de Catalunya i l’anomenat Dret a Decidir.

Aquesta unitat del sector sobiranista, va ser mostrada en el Pacte Nacional pel dret a decidir on allà hi estava representada la societat catalana, des de partits polítics, entitats de tot tipus, associacions, sindicats… Aquest Pacte va ser un primer pas important per tal de conservar la unitat del sobiranisme, però certament, no ha tingut ni té, en l’actualitat, la dotació i la simbologia que hauria de tenir.

En 9N va ser un gran acte de participació ciutadana, on per primer cop, de forma sobirana, els ciutadans van poder votar referent a la sobirania de Catalunya. Però al 9N ja es va arribar amb una certa desunió, sobretot per part de l’àmbit d’ICV. El full de ruta traçat després de les eleccions del 27S, tampoc es busca una vinculació directe cap a la unitat del sobiranisme. En aquestes eleccions, les del 27S, es va veure la importància d’incorporar l’espai ICV-PODEM-Comuns en el full de ruta. Primer, per que la suma de les forces en l’àmbit del independentisme no van sumar més del 50% dels vots i segon, perquè després, els vots de “Catalunya si que es pot” no sabíem a on sumar-los, s’hi sumar-los o no, o si comptar-los com a NO’s, o com a No sap no contesta, o com a què.

Aquesta successió de fets, tant el 9N com el 27S no ha clarificat l’anomenat dret a decidir. El primer perquè una bona part de la ciutadania no es va sentir interpel·lada i en el segon cas, la indefinició d’unes eleccions al Parlament fa difícil comptar vots amb els matisos que tenen els partits polítics i els votants.

S’ha avançat socialment, però no s’ha avançat en la definició política dels canvis que hi ha hagut en la societat. Per això és important tornar a buscar la unitat del sobiranisme i traçar un full de ruta transversal, còmode, que uneixi els mínims comuns de les entitats i dels partits per tal d’avançar conjuntament en allò que estem d’acord i deixar pel final, el referèndum, la decisió ciutadana i lliure per definir l’encaix final. Puigdemont va dir; “O Referèndum o Referèndum”. Jo diria més; Unitat del sobiranisme, Catalunya Estat i o Referèndum o Referèndum.

Entre la ciutadania i els partits sobiranistes existeix varis mínims comuns que servirien per treballar un pacte amb la unitat necessària per avançar de forma clara i definitiva cap a un avens nacional.

Primer, el referèndum i el dret a decidir. Al final de tot s’haurà de votar amb referèndum l’encaix final de Catalunya. Aquest punt, tant els independentistes com els sobiranistes no independentistes estan totalment d’acord, la ciutadania haurà de decidir.

Segon, avançar cap a l’autogovern de Catalunya en forma d’”Estat” amb molta més autonomia i més competències. En aquest punt, també hi ha consens, entenen “Estat” com a Estat independent o Confederat amb una gran dosi d’autonomia.

Tercer, el procés constituent. Sabem que dins dels sobiranisme hi ha un ampli consens que caldrà fer un procés constituent per tal de modernitzar les estructures administratives i blindar l’Estat del Benestar.

Amb aquests 3 punts, ja es pot fer un pacte i traçar un full de ruta per tal d’avançar de forma conjunta cap el concepte de Catalunya Estat. Aquest pacte es podria avalar amb unes eleccions al Parlament de Catalunya amb un punt en comú i un acte conjunt dels partits que formin i signin el pacte. Un cop avalat el pacte, si s’escau, en aquestes eleccions, començar a desenvolupar el full de ruta. Aquest, podria ser; acció conjunta per obrir negociacions i diàlegs amb l’Estat i els partits polítics espanyols per tal de pactar el nou status de Catalunya Estat per a Catalunya amb la decisió final amb referèndum de la seva forma final.

Amb unes eleccions com aquestes, estaríem posant la primera pedra sòlida per tal de construir amb grans majories un Estat per a Catalunya. Serien unes eleccions úniques on es podria aconseguir una grans majoria transversal i diversa que reconegués que Catalunya vol ser Estat.

Es podria posar una data límit per la celebració del referèndum entre el 2019-2020, on aquest s’haurà de fer o de forma acordada amb l’Estat i acceptada pel Pacte o de forma sobirana (amb les màximes garanties i la interpel·lació de tota la ciutadania). En un cas d’acord, (que per tant s’acceptaria el concepte Catalunya Estat), es votaria si es vol una vinculació Confederada o independent d’aquest. En el cas de no acord, es votaria entre una Catalunya Estat independent o el quedar-se amb el Status vigent.

Actualment és necessària la unitat del sobiranisme per sobre de qualsevol altre cosa. Catalunya és diferent i diversa, tant territorialment com sociològicament i ideològicament. Si tenim grans punts en comú, seiem per buscar els màxims d’aquests punts i deixem pel final la decisió de si la forma d’Estat que volem ha de tenir vincles directes o no amb Espanya. Ens hem de carregar de raó, i primer, ens hem d’unir cap endins. Espanya també ha canviat, no és la mateixa que aquell mes de setembre on Artur Mas va anar a pactar amb Rajoy el Pacte fiscal. Ara és el moment de veure si Espanya i en concret també Podemos, està disposada a lluitar per tal de solucionar el tant anomenat “Problema catalán” i si des del PSOE i PP estan disposats a acceptar que Catalunya vol ser Estat si en unes futures eleccions es vota de forma majoritària un Pacte com el que he comentat anteriorment.

Tinguem audàcia si volem arribar lluny. Estem perdent molts mesos i il·lusions quan ara mateix ja podríem estar construint el futur Estat Català.