"Un nou relat per a una Europa nova" L'Apunt Setmanal, aquest cop a càrrec de Magda Casamitjana

[spacer]

Que la Unió Europea no passa pels seus millors moments és una evidència empírica: la majoria d’enquestes assenyalen que els que abans eren euroescèptics ara són directament antieuropeus, i els europeistes de fa uns anys són cada vegada, precisament, més escèptics.

El relat de l’Europa de la pau, d’aquell projecte interestatal que va néixer després de la segona guerra mundial per evitar més conflictes bèl·lics en el sí del continent europeu ja no opera amb eficàcia, sobre tot entre les noves generacions. Un cop consolidat l’objectiu de la pau i la democràcia, l’únic que ens queda d’Europa a dia d’avui -o així ho percep molta gent- és l’austeritat i la implementació d’unes polítiques econòmiques injustes i antisocials.

Quina és, doncs, la nova Europa que ha de venir? I quin el nou relat sobre el qual s’ha de sustentar? No cal, en aquest sentit, inventar-nos res de nou -tenint en compte, però, que això no està renyit amb la necessària actualització de vells paradigmes-. L’Europa que ha de venir, que és la que desitja una majoria progressista de catalans i també d’europeus, és la que recupera del seu ADN unes polítiques d’elevat complement social, una economia productiva i d’alt valor afegit, una aposta ferma per la recerca i la innovació, i la que opta per l’aprofundiment d’uns estats de benestar que resten, avui, a la intempèrie d’un mercat salvatge i desregulat.

El repte no és, però, definir la meta. La majoria de les persones d’esquerres que volem canviar Europa estem d’acord en aquestes qüestions de fons. El repte és el com, i la resposta crec que ha de ser clara: junts. Només amb una Europa federal, amb un cos social (un “demos”) europeu que transcendeixi els estats-nació, només a través d’aquesta fórmula federativa podrem els europeus sortir de l’atzucac en el qual estem immersos, sobretot els països del sud.

Urgeix parlar d’una fiscalitat comuna, per evitar les pràctiques de dumping fiscal en el sí del continent; urgeix parlar d’eurobons i de fórmules per mutualitzar el deute, urgeix parlar d’una mínima despesa social garantida per a tots i totes els europeus i les europees.

Però, tornant a l’inici de l’article, urgeix sobretot l’elaboració d’un nou relat per a Europa, que facin seu tots els europeus i que impulsi la construcció d’una identitat europea compartida més enllà dels estats-nació, perquè sinó el projecte comú seguirà estan fragmentat i en mans d’aquests estats i no de les diferents persones i pobles que conformen el continent. Cal, en definitiva, un nou relat per a una Europa Nova.