Un Sant Jordi diferent

Il·lustració d’Alícia Rodríguez Serra.

Sant Jordi és potser la festa més bonica que tenim a Catalunya, es donen la mà la cultura, en forma de llibre, i l’amor, en forma de rosa. Una festa de primavera per gaudir del bon temps i per passar hores passejant pels carrers més populars de les grans ciutats, o per recórrer les fires dels pobles, per comprar aquelles roses solidàries, reivindicatives o de confecció artesana, les que fan els infants a les escoles, les àvies a les residències o les entitats per ajudar a finançar els seus projectes.

Gran part de la facturació anual del món del llibre, tant de les grans editorials com de les petites llibreries, respon a les vendes de Sant Jordi. També per al gremi de les floristeries és un dia de gran facturació. I fins i tot per a entitats o estudiants, que aprofiten la Diada per posar les seves paradetes.

Cada any ens preocupava el possible mal temps per aquesta Diada. Poc podíem pensar que ens veuríem, com ara, davant la impossibilitat de sortir de casa.

Aquest Sant Jordi ha perdut la seva essència, el seu esperit de carrer i d’acumulacions de gent.

Serà un Sant Jordi diferent per culpa d’un drac molt petit, microscopi, que està causant estralls no només a llibreters i floristes sinó, sobretot, a persones que d’avui per demà han mort a causa d’aquest maleït Covid-19, a gent que ha d’estar sense poder veure els familiars en una UCI cuidada, això sí, per uns magnífics professionals sanitaris. Els hospitals, saturats; les residències geriàtriques, desbordades. Petits i grans confinats molts i molts dies a casa amb tot el patiment que suposa. El món de l’educació, la cultura, l’oci, el petit comerç, tal com el coneixem, literalment tancat. El turisme, desaparegut. I tot plegat, amb una crisi que albirem molt greu.

De fet, n’hi ha més d’un, de drac: La crisi econòmica que s’acosta, el govern espanyol que recentralitza competències i l’Estat espanyol que manté presos polítics a la presó i a l’exili… Segurament més… Tot allò que ens anorrea i no ens deixa viure en plenitud.

Però també, enguany, hi ha més d’un Sant Jordi i Jordina. Tots ens hem convertit en cavallers i cavalleres: Cadascú de nosaltres haurem de combatre aquests dracs que ens sotmeten amb el seu foc i amb la por de la seva força. Cadascú de nosaltres hi té un lloc i no podem defugir aquesta lluita per la vida viscuda amb dignitat i per aquest món nou que esdevindrà.

Comencem-ho des d’ara, des d’aquest Sant Jordi diferent, defensant la cultura i tota l’activitat econòmica que gira al seu voltant. Sumem-nos a les múltiples iniciatives sorgides que s’esforcen per reinventar i adaptar aquest Sant Jordi confinat. I, sobretot, recordem que Sant Jordi serà sempre un dels dies més especials de l’any per a tots els catalans i les catalanes, però no oblidem que de llibres, flors, música i espectacles se’n pot gaudir i se’n pot regalar tots els dies de l’any.

La cultura ens fa més lliures, més solidaris i, per tant, més humans.

Visca Sant Jordi, visca la cultura i visca la Llibertat!!!

Moviment d’Esquerres