Unitat, perseverança i dret a decidir

Aquesta és una de les claus del procés que viu Catalunya, “conditio sine qua non” no tindrem èxit. Un procés que ha produït una desestabilització en gran part dels partits polítics catalans, causant, al mateix temps, un “efecte rentadora” amb el que ha quedat a la llum el posicionament real de cadascun -han caigut les caretes i les cortines de fum-.

Però, el que més ha marcat l’estratègia política ha estat l’elecció del camp de batalla. Segons el mil·lenari llibre del Sun Tzu (L’art de la guerra): ”El general que sap triar on situar-se al camp de batalla, la té mig guanyada abans de començar”.  Hi ha, per tant, en aquesta elecció, renúncies implícites i compromisos adquirits per cadascuna de les parts. Es tracta doncs d’una elecció clau, que té repercussions a mitjà i llarg termini.

Per un costat, hi ha una clara renuncia a governar Catalunya, a desistir de la regeneració democràtica, a conservar l’status quo, a abstenir-se de formar part del procés constituent que comença i l’abandó, per tant, d’una implicació de la ciutadania en les decisions polítiques. Però, la mes gran de les renúncies es produeix contra la democràcia, i representa un cop de porta al dret a decidir.

El compromís adquirit per l’altre part, és amb tots els catalans: els del Sí, els del No i els de la tercera via, vehiculat per un punt de sortida incontestable: el dret a decidir. Negar el dret a decidir és negar la llibertat.-L’home, esser intel·ligent, pot plantejar-se sovint què és el que vol fer, triant el seu propi destí, i ha de crear els seus valors: l’home fa valuoses les coses en el moment d’escollir-les.-… La llibertat i l’elecció moral que es fa amb la lliure elecció, fa que l’existència humana tingui un sentit, i fa que l’home sigui qui és… (Epicet)

El dret a decidir requereix, doncs, unitat en tots els sentits: unitat catalanista –social i política- basada en un acord ampli per fixar el full de ruta de la consulta. També requereix la presentació d’una candidatura unitària al parlament Europeu #juntsaeuropa –com a màxima expressió del catalanisme i una contribució a la construcció europea- i la formació d’un govern d’unitat catalanista que contraresti els ferotges atacs provinents del centralisme més ranci de l’estat Espanyol. La unitat del catalanisme és possible, pensada en termes de generositat i valentia.

Els ciutadans podran entendre cap pas enrere, ni cap defalliment. Cal perseverança: implicar-se, lluitar amb tenacitat per superar els obstacles (que seran molts), força de voluntat, paciència i constància. Cal superar els dogmes, les lleialtats partidàries, les correlacions de força, per donar la paraula –sense condicions- a les catalanes i els catalans. L’èxit ha de pertànyer a tots el milers de ciutadans que han sortit al carrer, anant un pas per endavant dels polítics, que han decidit que volen decidir.

Però, des d’un punt de vista d’alternança política, aquest procés ens ha de conduir cap a una confluència on es forgin noves majories capaces, també, de renovar el contracte social, regenerar la democràcia i, en definitiva, deixar enrere la vella política. Cal una esquerra forta i majoritària, per a la Catalunya que ve.

Unitat, perseverança i dret a decidir.

Eduardo Cienfuegos