Valoració de les eleccions municipals 2023

Primer de tot cal que ens felicitem per l’immens treball realitzat per tots els nostres candidats i militants en aquestes darreres eleccions municipals del 28 de maig. En uns casos el treball ha fructificat en forma de representació política als consistoris i en d’altres ha servit per donar-nos a conèixer i ser presents en el panorama polític del país.

Moviment d’Esquerres de Catalunya reforça el seu ideari polític que se sustenta en tres pilars: Municipalisme, República, Progressisme. Som un partit d’ADN municipalista que té l’objectiu d’assolir la independència de Catalunya des dels postulats d’esquerres, amb l’exercici responsable d’una política honesta, empàtica i útil. Treballem per millorar el benestar dels nostres conciutadans i tenim el convenciment que l’única manera d’aconseguir-ho és construint un Estat propi que ens permetrà gestionar plenament els nostres recursos i desenvolupar al màxim les polítiques públiques. La independència, doncs, és un mitjà per aconseguir la finalitat última, que és el benestar de la població, tant a nivell material com de donar acompliment al seu anhel de llibertat i dignitat. Conscients que cal consensos més que amplis, defensem un front independentista tan transversal com sigui possible. Creiem en la confluència del Junts pel Sí i ens proclamem hereus de l’esperit de l’1 d’octubre.

Analitzant les dades en brut d’aquesta darrera contesa electoral podem observar el següent:

1. Ha baixat la participació en 9.2 punts respecte les eleccions municipals del 2019, amb un total de 464 mil votants menys. S’ha reduït el nombre de votants en un 13%. Les forces que han perdut menys d’aquest 13% han millorat els seus resultats a nivell de nombre de regidors i les que han perdut més del 13% els han empitjorat.
2. El bloc independentista ha perdut 297 mil votants (un 19% dels seus votants), el bloc unionista 111 mil (un 9% dels seus votants) i l’autodeterminista (Comuns) 92 mil (un 26% dels seus votants). Les candidatures disperses i més difícils de classificar han guanyat 36 mil vots.
3. Dins del bloc independentista qui ha patit una baixada més gran és ERC, amb una pèrdua de 303 mil vots (un 37% dels seus votants); seguida de la CUP, amb una pèrdua de 43 mil vots (un 24% dels seus votants). JUNTS ha perdut 6 mil vots (un 1% dels seus votants). El Pdcat ha tret 54 mil vots nous ja que no s’havia presentat per separat a les anteriors eleccions municipals.
4. Dins del bloc unionista, el PSC ha patit una pèrdua de 56 mil vots (un 7% dels seus votants). El conjunt PP/Ciutadans/Vox ha tingut una pèrdua de 55 mil vots (un 11% dels seus votants). Dins d’aquest conjunt, Ciutadans ha perdut 255 mil vots i el PP i Vox n’han guanyat 86 mil i 114 mil, respectivament.

Les pèrdues més fortes les ha patit ERC (un 37% dels seus votants), seguit dels Comuns (un 26% dels seus votants ) i la CUP (un 24% dels seus votants), deixant de banda la gairebé desaparició de Ciutadans.

Com a hipòtesis conclusives a considerar podríem dir:

1. Dins del bloc independentista, la pèrdua global del 19% en votants (per sobre del 13% global) i en concret d’ERC (-37%) i CUP (-26%) només es transfereix en part a JUNTS (-1%). Una part molt alta va a l’abstenció.
2. El gruix de l’abstenció, doncs, s’alimenta de votants d’ERC i la CUP. Per què Junts no rep una transferència significativa de vots? Pot ser degut a dos motius: 1) Junts no es percep com una força que va de veres cap a la independència; 2) Junts no es percep com un moviment ampli i transversal que va del centre-dreta fins a l’esquerra i que practica polítiques de centre-esquerra, que és on se situa ideològicament la majoria dels votants catalans.
3. La pèrdua del vot autodeterminista del 26% (per sobre del 13% global) i que està concentrat en els Comuns (-26%) es trasllada en part al bloc unionista (-9%) i segurament al PSC (-7%) al que es veu de nou com un vot útil de govern malgrat l’aplicació de l’article 155 i el poc mirament amb polítiques de drets i llibertats públiques.

Pel que fa a Moviment d’Esquerres de Catalunya, en aquesta contesa electoral no ha establert aliances ni coalicions amb ERC a excepció de Pont de Molins on, al tractar-se d’una candidatura nova que sumava, ha tingut efectes sinèrgics per tal d’aconseguir l’alcaldia. Per tant no ens hem vist arrossegats per la greu davallada d’ERC, resultat de la seva estratègia a nivell nacional.

A Girona, Moviment d’Esquerres de Catalunya forma part de Guanyem Girona, que agrupa la CUP, el Comú de Girona i Som Alternativa. Aquesta plataforma ha tingut un gran èxit al situar-se en segon lloc amb el mateix nombre de regidors que el PSC. Aquests tipus de candidatures amples i plurals, a diferència de les homogènies amb pocs matisos, són atractius per als votants. No hem establert altres col·laboracions amb la CUP i per tant no ens hem vist arrossegats per la seva davallada a nivell nacional.

Pel que fa a la nostra col·laboració amb Junts, a Barcelona hem estat la llista més votada i a ciutats com Terrassa hem mantingut posicions, mentre que a Calafell hem entrat al consistori. En aquests casos la transversalitat de les candidatures amb Moviment d’Esquerres i Demòcrates hi ha jugat a favor, repetint un esquema similar a la candidatura de Junts pel Sí del 2015, però sense la presència d’ERC.

Pel que fa a la nostra col·laboració amb els Comuns, el pes dels nostres candidats ens ha permès doblar la representació a Sant Joan de Vilatorrada i gairebé mantenir la posició a una població amb una conjuntura molt difícil com Castelldefels. A Sant Vicenç de Castellet ens hem estrenat sense aconseguir representació.

A les poblacions on hem presentat llistes úniques hem consolidat les nostres posicions degut a la forta personalitat dels nostres candidats. Aquí cal destacar que per tercer cop hem obtingut l’alcaldia a Sant Joan de les Abadesses amb en Ramon Roqué i hem mantingut la representació a Sant Feliu de Guíxols amb el nostre diputat Pere Albó. També hem aconseguit entrar per primer cop als consistoris de Piera i Jorba.

A Reus hem consolidat una nova agrupació que ens permetrà treballar políticament en el futur. A Puigcerdà, Collbató, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, Lloret de Mar, Palau-Saverdera, per citar alguns noms, hem obtingut representació o hem estat a punt d’obtenir-la, però en tots els casos hi queda assegurada la permanència de Moviment d’Esquerres de Catalunya. El nostre missatge i forma d’entendre la política es va estenent. La presència territorial de MEScat està consolidada a molts altres municipis als quals no hem presentat candidatura en aquestes eleccions, com Sant Adrià de Besòs, Mollet, Llançà, Montgat, Flaçà o Santa Coloma de Farners.

Queden encara uns dies per arribar a pactes que poden donar com a resultat la nostra presència en equips de govern a diferents consistoris o a mantenir-nos en l’oposició. En qualsevol dels casos farem honor al programa polític amb el que ens vàrem presentar a les eleccions.

Acabem de rematar aquesta feina amb la voluntat de servir els nostres conciutadans i amb la satisfacció de tot el treball que ja hem fet.

 

 

Josep Serra
Coordinador general de Moviment d’Esquerres de Catalunya