Article de Joan Alcaraz, publicat a elrepublica.cat el 7 d’octubre de 2019. Olof Palme, el gran líder socialdemòcrata suec i un dels majors referents... Olof Palme, el far suec del Nord projectat al Sud (i 2)

Article de Joan Alcaraz, publicat a elrepublica.cat el 7 d’octubre de 2019.

Olof Palme, el gran líder socialdemòcrata suec i un dels majors referents de l’esquerra europea i mundial del segle XX, va ser assassinat el divendres 28 de febrer del 1986 a Estocolm, prop de mitjanit, exactament a les 23 h 21’. Aquella nit havia anat al cinema en companyia de la seva dona Lisbet, i la parella tornava a casa caminant i –ai, santa innocència nòrdica!- no duia escorta…

Doncs bé, a la cruïlla del carrer Sveavägen –per on havien baixat- amb Tunnelgatan, un home es va acostar al primer ministre i li va disparar, a boca de canó, una bala del calibre 357 Magnum, la pistola esdevinguda una de les armes lleugeres més potents del món. La mort de Palme va ser instantània, o potser es va produir un parell de segons més tard. La bala va canviar de trajectòria, tot i no estar dissenyada perquè s’esmicolés, i era blindada per poder travessar, si calia, una armilla antibales.

Tot seguit, l’assassí va disparar un segon tret a la Lisbet, però clarament sense la intenció de matar-la. El projectil li hauria impactat a l’espatlla si la dona no hagués aconseguit girar-se de pressa. Només patiria cremades de poca consideració.

Qui, o de part de qui, i per què?

Han passat ja 33 anys i, a hores d’ara, les incògnites que es desprenen d’aquests interrogants continuen sense resoldre’s… Hi ha un paral·lelisme relatiu amb un altre magnicidi molt famós del s. XX, el del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy. En aquest cas, tampoc no s’ha pogut esbrinar encara si al darrera de l’assassinat hi havia un complot, però se sap, si més no, qui va ser l’assassí físic: Lee Harwey Oswald, eliminat dos dies després de l’atemptat per Jack Ruby. En el cas d’Olof Palme, continuem encara ignorant el qui, el de part de qui i el per què.

Des del 1986 i fins a l’actualitat, a causa que el crim mai no ha estat resolt, s’han apuntat múltiples teories, moltes rastrejant un mòbil polític després del magnicidi. Si la primera detenció apuntava a grups ultradretans suecs, posteriorment s’han considerat, entre d’altres, l’autoria d’una branca del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), o la dels serveis secrets sud-africans del règim de l’apartheid. Altres hipòtesis no s’han pogut verificar.

Tanmateix, una única persona ha estat condemnada per la mort de Palme: dos anys després de l’esdeveniment, el suec Christer Pettersson, un drogoaddicte i delinqüent de poca volada, va ser detingut, jutjat i condemnat per l’assassinat. Ho va ser, principalment gràcies al testimoni de Lisbet Palme, que el va reconèixer com l’autor dels trets. Tanmateix, la condemna –a cadena perpètua- va ser anul·lada posteriorment pel Tribunal Suprem suec per falta de proves.

L’assassinat hauria prescrit el dia 28 de febrer del 2011, en haver passat un quart de segle des de la seva comissió. Tanmateix, el 2010 el Parlament suec va canviar les condicions de prescripció dels delictes molt greus, evitant-ho.

Stieg Larsson i Jan Stocklassa

Us sonen, aquests dos ciutadans de Suècia? El primer, mort l’any 2004, probablement més que el segon, nascut el 1965. El primer, Karl Stig-Erland Larsson, més conegut com a Stieg Larsson, va ser un periodista i escriptor que esdevindria famós pòstumament a partir de la publicació de la trilogia d’obres policíaques Millennium, que ha contribuït a crear tendència de la novel·la negra nòrdica, singularment amb el títol Els homes que no estimaven les dones (2005).

El segon, Jan Stocklassa, és un altre periodista i escriptor. La seva sèrie d’articles sobre els arxius de Stieg Larsson, publicada a l’emblemàtic diari Svenska Dagbladet d’Estocolm l’any 2014, va recórrer el món i va esdevenir viral, com es diu ara, sobretot, de tants vídeos. La troballa dels arxius de Larsson –una persona que havia dedicat una part important dels seus afanys a la lluita contra els extremistes de dreta- va posar les bases del film sobre la seva trajectòria, intitulat L’home que va jugar amb foc (2018).

El treball d’Stocklassa referit a la tasca de Larsson i la seva relació amb la recerca sobre el magnicidi de Palme ha culminat amb un llibre molt i molt interessant: Stieg Larssons Arkiv (títol original en suec, 2018), traduït al català i publicat per Ara Llibres aquest 2019 amb el títol Stieg Larsson. El llegat, i el subtítol Les claus ocultes de l’assassinat d’Olof Palme.

Un llibre que enganxa

A començaments del passat mes de juliol, jo no tenia ni idea de l’existència del llibre de Jan Stocklassa. Però me’n va posar sobre la pista l’amic Santi en fer-li arribar la primera part d’aquest article meu sobre Olof Palme. Quan vaig veure quin era el tema i, en adquirir-lo, me’n vaig adonar que es tracta d’un volum de gairebé 450 pàgines, vaig concloure aviat que la lectura prometia.“Sí –em va dir el Santi-, és un llibre que enganxa”.

De manera que vaig convertir-lo ben aviat en la meva lectura preferent, sobretot durant el mes d’agost. Ja sabeu que la tendència és que, amb la calor de les vacances, llegeixis més aviat novel·les més que no pas volums de periodisme d’investigació. Però és que aquest llibre apassionant d’Stocklassa constitueix també una novel·la des del punt de vista formal, però una novel·la sense ficció. I ha obert una escletxa nova i gairebé definitiva –la contraportada del llibre no inclou el gairebé, però ja veurem…- que ha obligat les autoritats sueques a revisar el cas Palme des de noves perspectives: les de Larsson i Stocklassa.

La pista de l’apartheid

Quan vas avançant en la lectura d’Stieg Larsson. El llegat t’adones que la hipòtesi més versemblant de la persona que hauria assassinat físicament Olof Palme és Jakob Thedelin. Sota aquest nom imaginari resta protegida la veritable identitat del magnicida: la d’un membre de l’ultradreta sueca que hauria actuat d’acord amb altres elements d’aquest sector i al servei dels interessos de l’anterior règim sud-africà de l’apartheid, que ja hem vist que Palme havia combatut decididament.

Al cap i a la fi, els extremistes de dreta suecs havien desplegat, amb els anys, molt d’odi contra Olof Palme i oposició decidida a les seves polítiques progressistes, tot fent servir un dels relats que, en un context que havia estat tan marcat per la Guerra Freda, més els interessava fer creure: que el líder suec era, en realitat, un agent soviètic que volia demolir la democràcia al seu país. Ben al contrari: el que volia, com a socialdemòcrata d’esquerres, era aprofundir-la…

I per als supremacistes sud-africans, Palme, per la seva radicalitat democràtica i la seva gran vocació internacionalista, era també, òbviament, un enemic a abatre. De passada, la seva desaparició no anava gens malament als Estats Units d’Amèrica, que amb l’Olof havien hagut de suportar un governant europeu tampoc gens acomodatici per als seus interessos, encara més sagrats que els dels blancs al país de Nelson Mandela.

Cas aviat conclòs, per fi?

Jan Stocklassa diu en l’epíleg del seu llibre, datat al 2018: “Mentrestant, jo seguiré estirant els fils que més sobresurten de la troca anomenada “cas Palme”. Si totes les peces acaben encaixant, d’aquí a un o dos anys podrem dir el que fa tant de temps que ha estat considerat impossible: l’assassinat d’Olof Palme ha estat resolt”.

Optimista en excés, el valuós periodista i escriptor suec? Potser… Jo entenc que tant ell com la memòria d’un referent com Stieg Larsson, que tant han treballat per a desvetllar l’enigma, es mereixen la seva definitiva resolució. Com se la mereixen també els enyorats Olof Palme i Lisbet Beck-Friis –coneguda públicament com a Lisbet Palme- i totes les persones i organitzacions que lluiten per un món més just, equilibrat, pròsper i sostenible. Per la democràtica política, social i econòmica. Pels Drets Humans en tota la seva plenitud…

Però, de moment, el cas Palme continua, des de la nit del 28 de febrer del 1986, encara obert.

Joan Alcaraz, periodista i escriptor

> Llegiu la primera part de l’article: Olof Palme, el far suec del Nord projectat al Sud (1)

Cap comentari fins ara.

Sigueu el primer en deixar comentaris a continuació.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies
Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook