Opinió: Patriotes i traïdors

Article d’opinió de Pep Mòdol, MES Lleida, publicat al  Diari Segre (segre.com)

Ser crític o discrepar d’algunes o de moltes accions de govern és del tot raonable. Encara diria més, sense una actitud amatent dels ciutadans no hi ha ni democràcia real que valgui ni govern just possible. Les coses que he llegit en els darrers dies en tuits i whatsapp, però, res tenen a veure amb aquests salutífers exercicis i en poc ajuden les aspiracions reals de criticats i criticadors, en especial quan d’una errada governamental (o ves a saber si d’un encert) se’n dedueixen expressions desafortunades com covards, traïdors o botiflers. He vist amb tristor desqualificacions i fins a insults encara pitjors cap a l’executiu de la Generalitat que malgrat totes les dificultats intenta conduir un procés, ple d’entrebancs interiors i exteriors, gens fàcil de menar. En qualsevol cas, segurament no és més patriota qui més crida sinó aquell que més fa per la pàtria i això només ho demostren el temps i la història.

Deia aquesta setmana Antoni Bassas, i crec que tenia raó, “que altre cop plani sobre el govern l’acusació de traïdoria és un luxe que el sobiranisme no es pot permetre”. Ho escrivia arran les pintades (desobeïu o dimitiu) i les protestes protagonitzades per un grup d’independentistes davant la seu d’ERC a Barcelona. Passava això just el dia en què Oriol Junqueras feia 9 (nou!) mesos que era a la presó. “Sembla una broma de mal gust”, com diu Bassas. De fet el líder d’Esquerra és a la presó per desobeir (o segons Llarena, i cap jutge europeu, per rebel i sediciós) i allò de dimitir ho té difícil mentre no sigui revocat el cessament imposat pel 155, que van aprovar en conxorxa aquells que manaven fa un any, els que ocupen el palau de la Moncloa ara mateix i aquells que piquen de mans cada cop que hi ha un atac feixista.

És obvi que el govern, qualsevol govern, és criticable i que fer l’exercici de fer-ho és quasi una obligació moral de tot demòcrata però cal no perdre els objectius comuns, que no són altres que alliberar els presos i exiliats i arribar a bastir la república catalana. En els temps que s’acosten, a partir de setembre, caldran grans dosis de generositat, voluntat unitària com la viscuda en el passat i una mica d’esme. Allò d’insultar ja ho saben fer els patriotes d’altres pàtries.