Economia i treball

Economia i treball

Economia i treball

L’economia, mitjà per restaurar l’equilibri social

Volem un nou model econòmic que garanteixi les feines dignes i un progrés social equitatiu.

L’economia mai no ha de ser per sobre dels drets humans ni de drets civils bàsics com el del treball.

Necessitem posar fre a l’economia especulativa i a la precarietat d’àmplies capes de la població.

Cal lluitar contra l’atur i la precarietat amb polítiques d’ocupació eficaces i valentes. Potenciant la capacitació, buscant més aliances i cooperació entre el món universitari i el de l’empresa, renovant el prestigi dels cicles formatius de grau superior.

S’ha de buscar l’equilibri entre el marge de maniobra que necessiten les empreses per a ser competitives amb valors superiors com la implicació en el finançament del que és comú, el respecte al medi ambient i la creació d’ocupació.

Cal definir i impulsar la responsabilitat social corporativa de les institucions del primer sector, les empreses del segon i les organitzacions del tercer.

Proposem:

Renda mínima garantida. Mesura d’emergència social per a totes les persones en situació de risc de pobresa i d’exclusió, i per a les famílies amb infants i/o persones dependents a càrrec, que a través d’una sola prestació puguin fer front a les despeses de llar, aigua, llum, gas i alimentació.
Consolidació del Sistema de Serveis Socials.
Pla de Rescat Familiar.
Pla d’habitatge. Prohibició de desnonaments sense mediació pública.
Implementació del Decret contra la Pobresa Energètica.
Pla per a l’eradicació de la Pobresa Infantil i Juvenil.
Reforma Fiscal. Agència Tributària catalana.
Creació d’un banc públic.
Renegociació del deute públic.
Pacte del temps. Reducció de la jornada laboral. Repartiment del treball. Modificació dels usos horaris.
Impuls a la transició cap a l’economia verda, amb incentius i fiscalitat verda.

[addthis tool=”addthis_inline_share_toolbox_agxb”]

Vols fer alguna aportació sobre aquest àmbit?

Articles relacionats

Treball per a què? Article d'Agustí Colomines. Des de l'Escó 33

Treballar per a què

Treballar per a què Hi ha una idea que s’ha instal·lat amb una naturalitat inquietant: que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. I, el més greu, és que molts ja ho consideren inevitable. Però no ho és. El que sí que és real és la paradoxa que hem construït. Una paradoxa doble, que erosiona […]

Llegir-ne més

El dilema del rei Mides, o com repartir la prosperitat

El dilema del rei Mides, o com repartir la prosperitat Catalunya creix. Ho diuen les dades macroeconòmiques, ho repeteixen els informes i ho celebren alguns discursos institucionals. La productivitat augmenta, el PIB avança amb més empenta que en altres territoris i l’economia catalana sembla haver deixat enrere, almenys en termes agregats, els pitjors anys de […]

Llegir-ne més

Defensar les classes mitjanes i treballadores per frena l'extrema dreta. Article de Toni Comín

Defensar les classes mitjanes i treballadores per frenar l’extrema dreta

Defensar les classes mitjanes i treballadores per frenar l’extrema dreta (al fil del darrer article del company i amic Agustí Colomines) No puc estar més d’acord amb la foto del moment social a Catalunya que fa l’article d’Agustí Colomines, Fiscalitat popular per frenar l’extremisme. Em sembla exacta i necessària. De la part del diagnòstic, en […]

Llegir-ne més

El compte pendent

El compte pendent La reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat sobre el finançament ha tornat a posar damunt la taula el vell compte pendent entre Catalunya i l’Estat. El balanç torna a ser negatiu. Ni el “finançament singular” pactat entre ERC i el PSOE per garantir la investidura de Salvador Illa s’ha concretat, ni sembla […]

Llegir-ne més

En nom de qui parlem?

En nom de qui parlem? El sociòleg estatunidenc Erik Olin Wright, membre destacat del marxisme analític, afirmava que “sense una anàlisi clara de les classes socials, acabem tenint un discurs buit, vulnerable tant al populisme de dretes com a la impotència de l’esquerra”. No li faltava raó. En aquest sentit, a Catalunya convindria recuperar el […]

Llegir-ne més

MEScat, a favor de la jornada laboral de 37,5 hores

MEScat, a favor de la jornada laboral de 37,5 hores La reducció de la jornada laboral és una conquesta històrica del moviment obrer i una reivindicació central de l’esquerra. És una qüestió de progrés social, justícia i modernització. Aquesta proposta no és nova: forma part del llarg camí cap a societats més justes, que busca […]

Llegir-ne més