Lluitem per assegurar el dret universal a la salut i als serveis socials bàsics

Entenem per salut la condició indispensable que tota persona necessita per viure de forma autònoma, solidària i joiosa. És un concepte, doncs, que va més enllà de la prevenció i la curació de la malaltia i s’expressa com a manera de viure, de benestar, d’un mitjà per a la vida. Que vol la suficient autonomia personal, tan física com mental; que es preocupa dels determinants socials, econòmics, ambientals, biològics, etc. que la comprometen per poder dur a terme un projecte de vida plena; que la vol solidària, en el sentit d’assolir-ho amb equitat, sense desigualtats socials, amb cura de l’entorn, etc.; i que la vol joiosa, alegre i amb esperança, perquè és conscient de la importància de les emocions.

Aquest compromís ens convida a treballar des de la promoció i educació per a la salut, de manera que s’avanci fins i tot a la prevenció de la malaltia, que centri l’atenció en la quotidianitat del dia a dia de les persones i on el valor del tenir cura pren una importància cabdal. Una salut entesa com un dret i un deure de cada persona, que ens ha d’esperonar a persones, famílies i comunitats (en totes les seves formes) a entendre la salut com a quelcom que ens interpel·la a tots, i que ens fa comprometre, com ho fa Moviment d’Esquerres de Catalunya, amb la lluita per garantir el sistema públic de salut, la prioritat de la salut pública, l’atenció comunitària des dels centres de salut, socials, educatius, del treball i un llarg etcètera, l’equitat i la qualitat i la integració sanitària i social efectiva.

Des d’aquesta visió de com entendre la salut, i per tant les polítiques que se n’han de derivar, i més enllà de les estrictes competències municipals que hi ha establertes –per exemple, en salut pública–, des del municipalisme i la proximitat de l’administració local als problemes de les persones, legitimen plenament els ajuntaments per exercir un rol essencial pel que fa a la cura de la ciutadania.

És hora de repensar de manera clara i honesta el que cal prioritzar, mitjançant el disseny i el desenvolupament de polítiques transversals de benestar i qualitat de vida amb una participació real, una forta priorització de la salut pública, de les polítiques públiques centrades en la salut i la cura de persones, famílies i comunitats, així com de decisions fermes en qüestions cabdals com el foment de l’atenció primària i comunitària, la reforma dels serveis especialitzats i garantint als professionals la participació en la presa de decisions i unes condicions laborals dignes, molt millors que les actuals.

Cal garantir que tot el territori disposi de l’adequada oferta mèdica. Adoptar mesures per retenir professionals i especialistes.

Propostes de país

• Garantir el Sistema Nacional de Salut: una sanitat 100% pública, arribant a uns nivells d’inversió, com a mínim, de 1.500€ per persona i any. Tenim un bon sistema de salut, si bé arrossega incoherències, com una estructura feble de salut pública i reptes no assolits com l’elevada fragmentació del procés assistencial, l’excessiva medicalització de la vida quotidiana o el desenvolupament d’una atenció domiciliària integrada sanitària i social.
• Incorporar estructures de gestió renovades, amb més protagonisme dels professionals per a la presa de decisions, incrementant de manera efectiva la participació de la ciutadania i disposant d’eines d’avaluació i rendició de comptes coherents, coordinades i transparents.
• Prioritzar la Salut Pública (vigilància epidemiològica, protecció i promoció de la salut, prevenció de malalties), amb èmfasi a la lluita contra les desigualtats en salut per raó de renda, nivell educatiu, sexe, edat, geografia.
• Lluitar contra les desigualtats, essencial per a la salut pública, i reconèixer que el sistema de salut no és l’única baula fonamental. Ja no és possible millorar la salut de manera fragmentada sense vincular-la a l’educació, el treball, el medi ambient, l’economia, l’habitatge, l’urbanisme, la mobilitat, l’ocupació, etc. Facilitar un front comú del sistema de salut amb els sistemes educatiu, social i del treball, minimitzant les desigualtats per raó de renda, gènere, edat, educació, cultura, entre altres, amb impacte no desitjat sobre la salut.
• Actuar sobre els determinants socials de la salut assegurant els elements de justícia social i d’intersectorialitat en el disseny i en la pràctica d’iniciatives que disminueixen aquestes desigualtats. La informació que es té en l’àmbit local és cabdal per a una reducció efectiva.
• Enfortir significativament els serveis de salut pública i d’atenció comunitària, proveir-los d’una major autonomia de gestió i dels instruments per fer-ho possible, reconeixent-los com a estructures imprescindibles per respondre a totes les necessitats de salut de la població.
• Impuls a l’atenció comunitària des dels centres de salut i els serveis socials que han de permetre garanties i circuits d’accés als diagnòstics i tractaments amb equitat i qualitat i atenció sociosanitària integral de les persones amb malaltia crònica i dependència. Desenvolupar la salut comunitària amb la necessària implicació local i equitat territorial pel que fa al desplegament de les polítiques d’educació i promoció de la salut i prevenció de la malaltia. Potenciar els projectes comunitaris en salut incentivant l’aportació conjunta de tècnics en salut pública i els responsables municipals. Escoltar les persones i afavorir la participació comunitària, imprescindible per a una acció transformadora sobre els determinants socials de la salut, l’increment de la responsabilitat de les persones i per a la implicació dels diferents sectors vinculats.
• Acord marc amb els professionals sanitaris que ha de permetre consens en el model retributiu, desenvolupament i rols professionals. Augmentar les plantilles i millorar les seves condicions econòmiques i laborals.
• Tenir cura dels professionals i treballadors del sistema públic, ara esgotats, decebuts i des de fa anys laboralment precaritzats, amb poques perspectives de millora, que emigren a altres països cercant millors condicions i reconeixement. Convertir la multidisciplinarietat dels recursos humans en un model de veritat centrat en les persones, de lideratge compartit, on la presa de decisions pivoti sobre qui pot fer millor cada cosa. Reconèixer la participació en la presa de decisions dels professionals, clau de volta per a la millora de la salut col·lectiva i el futur del sistema públic de salut.
• Augmentar l’oferta pública de places de professionals i treballadors de la salut per reduir l’eventualitat i la precarietat, avançant en les contractacions indefinides i els programes de captació i retenció de professionals.
• Instal·lacions i material de primera qualitat en tots els centres d’atenció primària.
• Reducció del temps d’espera.
• Promoure la Llei de Salut i serveis sociosanitaris, 25 anys de la Llei Catalana d’Ordenació Sanitària (LLOSC) que blindarà la universalitat del servei públic sanitari i sociosanitari, la qualitat, l’equitat amb criteris d’eficiència i sostenibilitat amb pressupostos quinquennis.
• Afavorir sinergies entre administracions i d’aquestes amb agents com iniciatives socials, lleure, voluntariat, etc., aprofitant recursos existents per tal que esdevinguin veritables elements de suport per a l’autonomia de les persones i del seu entorn, així com a factors protectors del seu benestar físic i emocional.
• Reformular l’Agència de Salut Pública de Catalunya, potenciant-ne l’estructura pròpia, independent i multidisciplinari, enfortint la vigilància epidemiològica, millorant la dotació pressupostària per respondre amb agilitat a les crisis de salut pública mundials, de manera coordinada amb el territori.
• Situar la persona al centre i, per tant, prioritzar el tenir cura de la persona, la família i la comunitat, tenint en compte la persona com a subjecte d’emocions i de relacions socials i vinculada a uns valors personals, ajudant-les a aconseguir el seu màxim potencial físic, mental i social per tal de respondre de la millor manera a les seves necessitats.
• Adoptar com una pràctica habitual la participació real i responsable de les persones ateses en el sistema sanitari i dels diferents actors implicats en l’atenció per a la salut, individualment i col·lectivament. Una participació regida per criteris de bona governança, transparència i
  sostenibilitat. Acordar el marc on desenvolupar centres de salut més oberts a la participació, que permetin conèixer les necessitats percebudes i les expectatives de la ciutadania en relació amb el sistema i l’atenció que rep, i que millorin la confiança amb els seus responsables i amb els mecanismes
  emprats. Desenvolupar més cultura per a la participació, establint els mecanismes més adients en cada situació, vetllant pels col·lectius minoritaris o més vulnerables que no tenen veu, reforçant les dinàmiques d’escolta activa i garantint el retorn a la ciutadania del resultat aconseguit.
• Impulsar la promoció i l’educació per a la salut, revertint l’enfocament estrictament sanitari, afavorint l’apoderament de les persones per a una millor salut personal i col·lectiva. La vila, el poble, la ciutat on vivim han d’esdevenir espais de relació que generin vincles saludables i generadors de salut.
• Revertir progressivament l’infrafinançament crònic amb xifres lluny de la mitjana europea, tot i l’increment de la despesa prevista en els darrers pressupostos. Establir finançament associat a les prioritats identificades, havent dissenyat i acordat escenaris pressupostaris a 4 o 8 anys vista en una situació que es caracteritza per un finançament endèmicament insuficient. Augmentar molt significativament les insuficients aportacions econòmiques per a la formació, recerca i innovació en l’àmbit salut.

Propostes municipals

• Recuperar aquelles estratègies i accions cuidadores, històricament poc desenvolupades, on se situa la persona i el grup en primer lloc, perquè sap de les capacitats individuals i grupals, les seves experiències, les seves relacions i d’aquells aspectes essencials per a la vida i pel bon tractament de la malaltia.
• Educar en el tenir cura des de l’escola bressol fins a la vellesa. Que els infants s’eduquin per saber compartir vivències, que els adolescents s’impliquin en la seva cura i del seu entorn, que les persones adultes evitin empitjorar la seva autonomia per manca de mobilitat o que en la vellesa sigui conseqüència d’un procés l’envelliment en salut, en són exemples.
• Garantir l’equitat, l’accessibilitat, la continuïtat i la proximitat ens cohesiona: perquè asseguren prestacions amb menys desigualtats personals, de grups vulnerables o territorials.
• Urgir a l’activació de plans de contingència per recuperar l’activitat diagnòstica, terapèutica relacionada amb la malaltia i les cures (gent gran, unitats del dolor, salut mental, etc.).
• Disposar de criteris clars, participats i ben comunicats sobre la presencialitat i la virtualitat de l’atenció, pactats en un model concret escollit entre la ciutadania i els seus professionals de referència, segmentant persones per edats o per habilitats o recursos en el maneigs de les TIC’s.
• Requerir un pacte de governança compartida entre el govern de Catalunya i els governs municipals per disminuir la variabilitat territorial de l’atenció i millorar la presa de decisions dels municipis en les polítiques de salut.
• Accelerar amb urgència la integració de l’atenció sanitària i social, garantint-ne la universalitat, la transversalitat i avançant en el seu desplegament territorial. L’àmbit residencial i d’atenció domiciliària son prioritaris.
• Donar la volta al model residencial actual, que ha ser reconstruït i avaluat a partir del que ens diuen les persones que hi viuen i/o el seu entorn significatiu, adaptant-se a models d’unitats convivencials, flexibles i ajustats a les característiques (edat, grau d’autonomia física o mental) de les persones residents, integrant els equips sanitaris dels centres residencials amb els equips d’atenció primària i evitant caure en sanitaritzar o medicalitzar l’atenció.
• Desplegar equips territorials d’atenció integrada sanitària i social per a persones amb malaltia crònica complexa o amb necessitats d’atenció pal·liativa, guiats sempre per un pla d’atenció individualitzat i compartit.
• Concretar accions d’atenció domiciliària integrada social i sanitària a persones en situació de fragilitat o vulnerabilitat ajustats a la seva situació vital, que afavoreixin la vida independent i la permanència en el seu entorn social.
• Respondre a la situació de malaltia.
• Desplegar l’atenció efectiva per a les persones amb malalties cròniques complexes per garantir l’acompanyament i el seguiment de tot el curs del seu procés assistencial, adoptant mesures que garanteixin la decisió compartida en tots els processos de malaltia, especialment en el final de vida.
• Prioritzar l’atenció a persones amb malalties infradiagnosticades durant aquest període pandèmic, les malalties minoritàries i les silenciades tot i no desaparegudes.
• Incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, prestació dels serveis sanitaris i la seva avaluació en termes de resultats en salut, incloent-la de forma transversal en la formació dels professionals.
• Garantir els serveis mínims que han de prestar els ens locals en matèria de salut pública segons la Llei 18/2009 de salut pública.
• Vetllar per l’educació per a la salut en l’àmbit de les competències locals.
• Gestionar eficientment el risc per a la salut derivat de la contaminació del medi; de les aigües de consum públic; dels equipaments públics i dels llocs habitats, incloses les piscines; de les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcings; dels productes alimentaris en les activitats del comerç
  minorista i de servei de venda ambulant; dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues; de tot el que suposa un risc per a la salut de la població.
• Conèixer els recursos i serveis assistencials i de salut pública del municipi per tal de poder desenvolupar esforços sinèrgics en l’atenció de la salut i el benestar de la població.

Vols fer alguna aportació sobre aquest àmbit?

Articles relacionats

Quin altre àmbit social us interessa?

Territori i Medi Ambient

Impuls de la transició cap a l’economia verda, amb incentius i fiscalitat verda.

Cultura

La cultura, element clau d’exercici de ciutadania.

Europa i món

Volem formar part activa d’una Unió Europea propera i que tingui per bandera la pau i el respecte a tots els pobles i nacions.

Educació i coneixement

Per una escolarització en condicions d’igualtat, des de les llars d’infants fins a l’educació superior.

Economia i treball

L'economia, mitjà per restaurar l'equilibri social.

Municipalisme/Món local

Els ajuntaments han de ser la garantia de la construcció d'un país més sòlid, més lliure, més democràtic i més integrador.

Política oberta i empàtica

Política participativa, transparent i dirigida al bé comú. Impulsant els valors cívics i republicans, tot prioritzant l'educació i la cultura.

Noves tecnologies

Apostem per la democratització de les noves tecnologies, impedint la fractura digital.

Estat del Benestar i igualtat

Aturem la dreta amb més polítiques socials.

Dret real a un habitatge digne

Cap ciutadà/na sense habitatge als nostres municipis. Lluitem contra l’especulació.

Revolució feminista

Per avançar en la plena igualtat de gènere, declarem el nostre més ferm compromís amb la lluita feminista.

Salut

Lluitem per assegurar el dret universal a la salut i als serveis socials bàsics.

República catalana

Participem en la construcció d’un nou projecte de país des dels valors del republicanisme: Tot està per escriure i per decidir.

Les persones, al centre de les polítiques

La política és una pràctica noble. La seva màxima vocació ha de ser, sempre, treballar al servei de la ciutadania.

Seguretat / Ciutats i pobles segurs

La seguretat, al servei de garantir les llibertats; no per limitar-les.

Moviment de persones

Fomentem l’acollida i la integració de les persones nouvingudes i lluitem contra les causes que provoquen les migracions forçades.