L'independentisme d'esquerra agafa forces de cara al 2027
MEScat Independentistes d’Esquerra va celebrar, el dissabte 16 de maig a Sabadell, la cinquena Convenció Municipalista del partit, sota el títol Cap al 2027. La jornada, que va aplegar ponents de municipis tan diversos com Sant Joan de les Abadesses, Pont de Molins, Girona, Terrassa, Piera, Calafell, Reus i Barcelona, va servir per traçar el full de ruta municipalista del partit de cara a les properes eleccions locals.
Un partit que es construeix de baix a dalt
El coordinador general, Josep Serra, va obrir la convenció recordant el camí recorregut des de la fundació del partit el novembre del 2014 —fruit de la fusió entre Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya— fins a la recent fusió amb Acció per la República. Tres conteses municipals, cinc convencions i avui una nova etapa: la de refer forces per al 2027.
Serra va emmarcar la jornada en una convicció fundacional de MEScat: Catalunya es construeix de baix a dalt, des del municipi més petit fins al més gran. I va ser precisament aquesta diversitat —de mida, de geografia, de situació política— la que va convertir la convenció en un exercici d’aprenentatge col·lectiu.
La salutació va comptar amb la participació de Pau Pacheco, de l’Assemblea de Joves de Catalunya de l’ANC, i de Joan Ramon Casals, de Junts per Catalunya, convidats que van dirigir unes paraules als participants abans que s’iniciessin els blocs de treball. Toni Comín, conseller a l’exili i eurodiputat electe, va intervenir per videoconferència amb un missatge clar: els municipis no són només l’escenari on es presta servei als ciutadans, sinó una palanca indispensable per avançar cap a la independència.
Quatre eixos per guanyar el 2027
La Convenció es va articular al voltant de quatre idees que el coordinador general va sintetitzar a la cloenda.
Equips i projecte de ciutat. Ramon Roqué, de Sant Joan de les Abadesses, va obrir el debat amb una lliçó que va recórrer tota la jornada: no n’hi ha prou amb la voluntat de presentar-se. Cal un equip de qualitat i un projecte de ciutat concret. Roqué ho va exemplificar amb el nou planejament urbanístic que ha impulsat al seu municipi. Sense programa, sense equip, no hi ha victòria possible —i si s’aconsegueix, tampoc no hi ha govern possible.
Programa Marc Municipal. Ennatu Domingo va presentar les línies mestres del Programa Marc Municipal que MEScat actualitzarà de cara al 2027 en derivació de la Ponència Política del partit. Habitatge, sous dignes, taxa de pobresa, repte demogràfic i emergència climàtica —el PLATER— van centrar el seu plantejament. L’habitatge, en particular, va emergir com el principal problema que identifiquen els ciutadans: Gemma Martínez i Eduard Vilarubí, amb les seves exposicions sobre Girona i Barcelona respectivament, van coincidir amb Roqué en la necessitat de fer habitatge social com a resposta central. El Programa Marc servirà de guia per a totes les candidatures que MEScat presentarà arreu de Catalunya.
Estratègia: unitat i transversalitat. En el tercer eix, Gabriel Fernández, de Gent de Sabadell, va explicar el projecte que s’està bastint a la ciutat que acollia la convenció: una candidatura que s’assembla, en la seva transversalitat, al que va ser Junts pel Sí. Agustí Colomines va posar el dit a la nafra: la unitat de les forces independentistes és absolutament necessària, especialment a l’àrea metropolitana. Les enquestes situen la centralitat política del país en el centre-esquerra, i és allà on MEScat ha de competir amb programes de progrés i candidatures transversals. En aquest context, Toni Comín va subratllar l’aliança sòlida i estructural de MEScat Independentistes d’Esquerra amb Junts. D’altra banda, Gemma Martínez va detallar com es va articular el govern independentista i plural de Girona, i va posar sobre la taula les àrees on els municipis poden exercir més sobirania: llengua, energia i alimentació.
Organització com a eina. Marc Romeu, de Piera, va tancar el cercle amb una idea gramsciana que va ressonar a la sala: les idees no viuen sense organització. Tenir el partit endreçat no és un fi en si mateix, sinó la condició que fa possible tota la resta: equips competents, programes sòlids, estratègies ben dissenyades. I, per damunt de tot, la voluntat ferma de liderar —de fer, com va dir Romeu, un Ramon Roqué: anar a guanyar l’alcaldia amb els millors equips i la ciutat al cap.
La llibertat i la justícia, horitzons inseparables
La jornada va concloure reafirmant una convicció que travessa la història de MEScat des del 2015: la independència no és un objectiu separat de la justícia social, sinó la condició que la fa possible. No poder disposar dels recursos que el país genera significa no poder garantir escoles dignes, salaris justos per als mestres, hospitals, serveis socials ni habitatge. Significa, en definitiva, que els municipis han de gestionar el dia a dia amb les mans lligades.
La convenció de Sabadell va servir per recordar-ho —i per demostrar que, malgrat tot, hi ha gent disposada a treballar-hi amb les hores que calgui.
Visca Catalunya Lliure.
> Propera fita: actualització del Programa Marc Municipal per al 2027, en derivació de la Ponència Política de MEScat.
Galeria d’imatges
