Article de Francesc Raventós, economista, Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, membre de MES, Moviment d’Esquerres Barcelona, publicat el 31 de març 2019 al diari La Vanguardia. La UE es troba paralitzada i en un moment de gran confusió. La dispersió de visions sobre el projecte europeu, l’estancament de l’economia, la creixent desigualtat social, l’augment del nacionalisme i de l’extrema […]
Para asegurar una visión geopolítica de fondo es vital que el gobierno de la ciudad se implique plena y activamente en este proceso nacional, como capital y depositaria de unas estructuras de estado, y como metrópolis cosmopolita y global.
El debate ciudadano que ha revolucionado todos los ámbitos de nuestra sociedad y que nos llevará el próximo 27-S a unas elecciones plebiscitarias para decidir si Catalunya avanza hacia su independencia, no es ajeno a la inquietud latente sobre la adecuación y sostenibilidad de la gobernanza europea y global.
L’amenaça més freqüent de l’unionisme consisteix a situar la República Catalana fora de la Unió Europea, com ja ho està la nostra llengua per voluntat d’Espanya i també la nostra veu, mai ben vehiculada pels seus representats. En aquest sentit, es tracta d’una amenaça no gaire diferent del que ja coneixem fins ara i, per tant, res que en cas de materialitzar-se hagi de suposar un infern insuportable. De fet, la Unió Europea que ens trobarem 27-S enllà, quan comencem a desfer amarres i a pensar en el port d’arribada, serà un projecte a mig fer. Avui dia el projecte europeu se situa al bell mig d’una cruïlla amb tres opcions: una escrita en anglès, que recomana desfer part del camí de la integració europea; una segona, en francès, que proposa avançar cap a una major integració política i fiscal; i una tercera, en alemany, que proposa endurir abans les condicions per ser membre del club i per fer-ne fora els díscols (entre els quals no costaria imaginar Espanya: només cal que els tipus d’interès remuntin i que el seu deute colossal esdevingui poc més que impagable).
“Pels qui sabem que el deute del sud d’Europa no és “culpa” dels seus pecats sinó d’unes disparitats socioeconòmiques regionals que l’euro ha exacerbat, aquesta ha estat una mala setmana. Perquè la resolució del darrer atzucac grec, que no serà l’últim, amb els creditors imposant al deutor totes les càrregues i fins augmentant-les, a més […]
Intervenció d’Ernest Maragall, com a eurodiputat, el passat divendres 6 de març en el marc de la última convocatòria de la taula del Pacte Nacional al Dret a Decidir. “Rebem silenci; un silenci neutral de la majoria, un silenci que passa gradualment de negatiu a positiu; un silenci inquiet, podríem dir negatiu, per part dels grans […]
Moció Europa aprovada amb esmenes de CiU pel Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 5 de febrer de 2015, d’acord amb l’article 139 del Reglament, a partir de la interpel·lació al Govern sobre els principals reptes i oportunitats que ofereixen les polítiques de la Unió Europea.
“Les relacions Catalunya/Espanya es troben, sens dubte, entre les desiguals. D’aquí la inutilitat de cercar un pacte just si abans no es restableix la igualtat; és a dir, la independència…”
“Quan invoqueu una benedicció per a vosaltres, tingueu compte! No fos cas que alhora, sabent-ho o no sabent-ho, també imploreu una benedicció contra el vostre proïsme”
Dimarts de la setmana passada Joan Solana publicava aquesta interessant i encertada reflexió en el seu blog (http://jsolanafigueras.blogspot.com.es/). Avui, amb una mica de retard, el reproduïm en el nostre espai d’opinió setmanal
Acabar amb l’austericidi, regular els abusos financers i començar emprendre mesures fiscals conjuntes…
