“Mentre ni somiàvem en la independència, ens preocupàvem pel dèficit fiscal i com reduir-lo, i vam arribar a assolir sobre aquesta qüestió una expertesa teòrica notable i uns resultats més aviat minsos. Per contra, així que la vam veure possible vam començar a preocupar-nos pel repartiment d’actius i passius i, amb una expertesa molt més baixa, hem anat passant d’un extrem a un altre: des de defensar que no hi ha d’haver contrapartida per uns actius que hem pagat sobradament via dèficit fiscal, fins a concedir que caldria assumir un percentatge de deute equivalent al nostre PIB”.