Dimarts de la setmana passada Joan Solana publicava aquesta interessant i encertada reflexió en el seu blog (http://jsolanafigueras.blogspot.com.es/). Avui, amb una mica de retard, el reproduïm en el nostre espai d’opinió setmanal
“…d’una banda no trobo ni un sol motiu pel qual entre Brussel·les i Barcelona haguem de passar per Madrid…”
Acabar amb l’austericidi, regular els abusos financers i començar emprendre mesures fiscals conjuntes…
Urgeix parlar d’una fiscalitat comuna, per evitar les pràctiques de dumping fiscal en el sí del continent; urgeix parlar d’eurobons i de fórmules per mutualitzar el deute…
“Aquesta idea, curta i rasa, que aquí a ben segur que s’entén i molt bé, penso que no es voldrà entendre en certs cercles polítics i socials d’una Espanya entossudida en mantenir el mantra del “una, grande y libre”.
“És l’hora de la política, és a dir, de l’acció col·lectiva; l’hora de governar, que vol dir establir uns valors i fixar un Nord. Ja n’hi ha prou de la política entesa com la millor manera d’estendre catifes vermelles al peu del capital, la banca i les corporacions”
“Europa avui necessita una profunda transformació política i social corresponsabilitzant els ciutadans de la governança, creant una síntesi entre economia lliure i economia col·lectiva, com deia Manuel Cruells, en lloc d’oposar ambdues tendències”
Catalunya s’expressarà el dia 8 amb veus diverses i visions plurals que enriqueixen la unitat del catalanisme polític. Entre aquestes hi falta la del socialisme catalanista, que NECat també representa
“… hem de donar la merescuda importància a aquestes eleccions europees i saber molt bé qui ens representa i a quin partit donem confiança”
A paraules fortes, oïdes sordes. El nostre parlament es fa el sord. Tres dies de debat monogràfic sobre la pobresa i la desigualtat a Catalunya. Res de res
